Tanco la paradeta




Recordo perfectament el dia que me mare em va preguntar si volia o no anar al curs de guitarra que es feia a l’escola.

Estic parlant de quan tenia potser set o vuit anys.

A l’escola on anava, als Escolapis, els dissabtes al matí venia una senyora, potser era una noia, a ensenyar-nos a tocar la guitarra.

Vaig dir que si.

D’aquell dia fins avui, no he deixat passar mai un tren que porti una proposta musical. Els he agafat tots: guitarra per tocar les caçons amb els escoltes, el contrabaix per fer música folc i clàssica, la flauta travessera per seguir les passes de Jethro Tull, la gralla per que . . . . . doncs perquè m’ho van demanar per acompanyar gegants, el . . . . . . . i tot això pel que fa a instruments.
I les propostes musicals? Mare meva, de tot: casaments, enterraments, comunions, batejos, festes majors, cercaviles, inauguracions de botigues, dalt d’un campanar, sota les carpes d’un circ, amb els del Club Super Tres, la Mary Santpere i la Sara Montiel, . . . .  al costat de casa i a Grècia, a França, a Xile, a Suècia, Itàlia, . . . . . amb els companys de l’Orquestra Simfònica de la Canya, Une anche passe, Xarop de Canya, La Banda d’En Vinaixa, . . . . . . . Tradicionàrius i això i allò i aquí i allà, pim, pam, pum . . . . . .

PATAM! Ja està, s’ha acabat, ja n’hi ha prou. Què ha passat? És la crisi, l’edat, els projectes, les forces, la moda, . . . . . . ? chi lo sa, com diria el meu amic Stefano.

Ara la meva feina està centrada amb l’ensenyament i estic content. Els meus projectes musicals s’han acabat, he tancat la paradeta. Ja no els demanen.

Això si, els meus alumnes em carreguen d’energia cada dia i sobretot, el gran projecte de La Cultural.

Com diria aquell, ens hem d’adaptar.

Som-hi



Enric Montsant trio

El divendres dia 31 de gener del 2014, la formació musical Enric Montsant trio, això vol dir, en Joan Gomis al baix, en Pol Aumedes a l'acordió diatònic i jo mateix a la gralla i a la tarota, vàrem fer la part de ball que correspon a la proposta musical dels divendres del Festival Tradicionàrius de Barcelona.

Aquest concert es va gravar amb DVD i caram, ens va agradar. Sonava prou bé. D'aquest format en vàrem treure l'àudio i ens continuava agradant. Però potser aquell tema hi havia alguna cosa que no ens agradava prou i d'aquell altre tampoc. El cas és que de mica en mica vàrem anar creant un repertori de ball per poder-lo escoltar quan es vulgui.
I ja tenim el CD en format Maqueta i que sota el títol de Ball d'envelat hi ha gran part del repertori que vàrem tocar al Tradicionàrius 2014 en directe i que pot servir per amenitzar qualsevol vetllada de ball de parella.

Ja ho sabeu, si voleu ballar, aquí teniu una nova proposta.













Danses per escoltar

Encara que també li podria haver dit, música feta a foc lent.

El cas és que avui fem públic que ha sortit un nou disc DANSES PER ESCOLTAR
I estem molt contents.

Un disc fet amb els companys de La Banda d'En Vinaixa que en formaven part en aquell moment: en Boris, l'Anna i en Joan Carles i també és clar amb en Joan i jo mateix.

Un projecte que es va iniciar l'any 2009 entre en Joan i jo. Teníem ganes de preparar un repertori que fos únicament de concert, no de ball vaja i ens vàrem centrar amb la música d'algunes danses catalanes. Ens vàrem repartir el llistat entre en Joan i jo i cadascú va anar fent els seus arranjaments.

La música estava escrita, ara faltava assajar i poder-ho presentar al públic. Es va poder presentar a La Sedeta de Barcelona i també al Vendrell.

Ara tocava fer el disc. 
Vam començar a enregistrar-lo a l'estudi d'en Joan Carles i mica en mica va anar agafant forma. Tot a foc lent. 
L'altre pas va ser passar l'enregistrament al bon amic Paco Pi perquè ho edités, després a l'Albert Guitart perquè ho masteritzés, a en Xavier Gomis perquè ens fes el disseny i finalment a l'editora Edicions PAE. 

I aquí ho teniu. La petita història resumida d'un projecte que va començar l'any 2009.

Ara, si el voleu escoltar, podeu anar en aquest enllaç  Danses per escoltar. El disc

Si un cop escoltat us agrada i el voleu tenir físicament i perquè no dir-ho també, ens voleu ajudar, us l'enviarem al preu de 10'- € (despeses d'enviament incloses).

Esperem que us agradi.











La Companyia Harmònica i el seu 1er aniversari

Diumenge passat dia 27 d'abril del 2014 es va celebrar a Vilafranca del Penedès el 21è Dia del Graller i la Companyia Harmònica va tenir el goig de tornar a repetir l'assistència a aquesta diada.

Val a dir que el primer acte públic o la presentació en societat de la Companyia Harmònica, va ser precisament en el 20è dia del graller i per tant ja podem parlar de la celebració del primer aniversari.

En aquest 21è Dia del graller es va retre homenatge al graller sitgetà Joan Vidal i Planas (91 anys), conegut també amb el sobrenom d'en "Moret".

Per part de la Companyia Harmònica, el tema escollit per tocar dalt l'escenari, va ser la jota anomenada "El saltarí", escrita pel company del mateix grup en José María González.

Si l'any passat en l'estrena del grup, a la percussió, hi va estar en Xavi Tella, enguany ha estat en Xavi Ruiz.

Tenim la sort de treballar amb dos grans percussionistes.

Aquí teniu una imatge del moment




La Companyia Harmònica acompanyant a la Moixiganga de Valls

La Moixiganga és el nom d'una sèrie de danses de torres humanes que es celebraven i encara es celebren, al País Valencià i a Catalunya. Per a molts, l'origen dels castellers.

La Moixiganga, fora del País Valencià, va ser coneguda també amb el nom de "ball de Valencians". 

El dissabte 8 de febrer de 2014 la Companyia Harmònica va acompanyar a La Moixiganga de Valls en motiu de l'estrena de la Moixiganga de Barcelona.

Aquesta estrena es va realitzar dins la Catedral de Barcelona apadrinats també per la Moixiganga de Vilafranca del Penedès. 

Aquí teniu la mostra. 



Enric Montsant trio al Tradicionàrius 2014 (crònica)



Gairebé eren 2/4 de 12  de la nit del divendres 31 de gener del 2014. Si, última mitja hora del mes de gener del 2014 quan l’Enric Montsant trio començàvem a interpretar les primeres notes del repertori que portàvem preparat per presentar-ho als balladors del Tradicionàrius.


Primeres notes d’un repertori de vint-i-dos temes de ball de parella, de ball d’envelat vaja. De fet, d’aquests vint-i-dos temes, tres eren dels que anomenem dansa col·lectiva: un vals familiar, una sardana curta i un cercle circassià. Tot el demés, estava farcit de valsos, pasdobles, masurques, americanes, rumbes, jotes, scotish, fox, . . .  faltaven polques, ara ho veig.


Varem començar amb La Cirereta, un clàssic i varem acabar amb La Grallada 2005, serà un clàssic. A part, varem fer un bis i ho varem fer amb una masurca a petició del públic, Niña hechicera.


Estem contents. Del repertori que fa temps portem a la butxaca, varem estrenar-ne deu, tot un repte.


Va ser fàcil, el públic, els balladors, ens van ajudar molt. En tot moment, a la pista de ball, hi varem veure parelles ballant. Meravellós.


Ens feia una mica de respecte de no portar un repertori amb danses col.lectives com sempre hem fet, però no va ser un problema, els balladors en cap moment ens ho varen demanar, ans tot el contrari, van mostrar en tot moment que estaven gaudint d’aquest repertori que els hi proposàvem i això és bo.


El so va ser excel·lent. Un visca pels tècnics de so.


Per cert, com en altres ocasions, el ball del fanalet hi va estar present, això si, sense encendre’l. Qüestions de seguretat.







I aquest va ser el nostre repertori:


La cirereta, Xotis del pare, Niña hechicera, Sans souci, Ai! nena si vols venir, Calavera, Jota de Xerta, El serpent de Manlleu, Sardana curta de Calaf, Dolors de munt, L’abat dels bojos, La nòria, Who’s sorry now, Rumba del Gener, La xicoteta, Danses de Sant Jaume, Vals de matinada, Contradansa del Geroni, Whispering, Foc, La venitosa i Grallada 2005.



Una gran nit.