Presentació del Projecte Híbrid

Dissabte 10 de febrer de 2018 es va presentar a l'Espai Cultural i Gastronòmic Tarambana de Cardedeu, el repertori del Projecte Híbrid







La Batllia de Sant Esteve

Avui dia 26 de desembre de 2017, dia de Sant Esteve, s'ha estrenat a l'Església de Sant Esteve de Granollers la Batllia de Sant Esteve.

Obra escrita pel compositor igualadí Pol Recasens i interpretada per Enric Montsant i Xavier Pijuan a les gralles dolces, Gemma Rovira López a la gralla baixa, Albert Mallorca al timbal i Vicenç i Ignasi Prunés a l'orgue de tubs.


Agraïments per la gravació a Joan Pachón Bartolomé









Pique de gralles - Festa Major de Granollers 2017


Intervenció de l'Enric Montsant i en Xavier Pijuan en aquest acte tan popular de la Festa Major de Granollers 2017, com és el Pique de gralles.



                                         Blues en Do




                                         La ploma de perdiu




                                         Masurca marina

Suit de suits

Ja tenim tot el projecte Suit de suits gravat.

Ho podeu escoltar aquí






Blues en Do

 

Tanco la paradeta




Recordo perfectament el dia que me mare em va preguntar si volia o no anar al curs de guitarra que es feia a l’escola.

Estic parlant de quan tenia potser set o vuit anys.

A l’escola on anava, als Escolapis, els dissabtes al matí venia una senyora, potser era una noia, a ensenyar-nos a tocar la guitarra.

Vaig dir que si.

D’aquell dia fins avui, no he deixat passar mai un tren que porti una proposta musical. Els he agafat tots: guitarra per tocar les caçons amb els escoltes, el contrabaix per fer música folc i clàssica, la flauta travessera per seguir les passes de Jethro Tull, la gralla per que . . . . . doncs perquè m’ho van demanar per acompanyar gegants, el . . . . . . . i tot això pel que fa a instruments.
I les propostes musicals? Mare meva, de tot: casaments, enterraments, comunions, batejos, festes majors, cercaviles, inauguracions de botigues, dalt d’un campanar, sota les carpes d’un circ, amb els del Club Super Tres, la Mary Santpere i la Sara Montiel, . . . .  al costat de casa i a Grècia, a França, a Xile, a Suècia, Itàlia, . . . . . amb els companys de l’Orquestra Simfònica de la Canya, Une anche passe, Xarop de Canya, La Banda d’En Vinaixa, . . . . . . . Tradicionàrius i això i allò i aquí i allà, pim, pam, pum . . . . . .

PATAM! Ja està, s’ha acabat, ja n’hi ha prou. Què ha passat? És la crisi, l’edat, els projectes, les forces, la moda, . . . . . . ? chi lo sa, com diria el meu amic Stefano.

Ara la meva feina està centrada amb l’ensenyament i estic content. Els meus projectes musicals s’han acabat, he tancat la paradeta. Ja no els demanen.

Això si, els meus alumnes em carreguen d’energia cada dia i sobretot, el gran projecte de La Cultural.

Com diria aquell, ens hem d’adaptar.

Som-hi